L’economia social i sostenible és «un model econòmic que veu el neoliberalisme capitalista, on l’únic important és el benefici individual, i no els agrada, i llavors vol que la seua activitat tinga uns impactes socials i ecològics, que el seu treball tinga coses positives per a la gent que està exercint-lo i pel seu entorn i minimitzar les externalitats negatives», tal com explicava el president de la Xarxa d’Economia Alternativa del País Valencià (XEASPV), Alfredo Artigas, en una entrevista al Diari La Veu.
Però està aconseguint aquests objectius? Cap on hauria de treballar i quins eixos hauria de prioritzar la XEASPV en concret i el conjunt de l’economia social en general per avançar en aquesta direcció? Un estudi encarregat per aquesta mateixa Xarxa ha tractat de respondre a aquestes preguntes, fixant, primer de tot, quin és el punt de partida.
L’estudi troba una sèrie de mancances i febleses en l’economia social, com la poca diversitat de sectors on té incidència –pràcticament la meitat de les empreses són de serveis, assessorament, arts gràfiques o cultura, mentre que la suma d’energia, indústria i logística a penes arriba al 12% i agroalimentació al 18%-, la mida de la majoria de cooperatives –un 85% té menys de deu treballadors i no n’hi ha cap que supere els 50- i l’excessiva dependència dels contractes públics i les subvencions, amb escassa presència al mercat de consum.
L’estudi, però també assenyala algunes fortaleses, com la garantia de sostenibilitat econòmica de la gran majoria de projectes, que gairebé el 60% de les cooperatives sòcies de la XEASPV van crear-se posteriorment al 2015 –sent el període de més creixement entre aquest any i el 2020- i amb la meitat de treballadors en la franja entre els 30 i 40 anys.
L’informe també reflectix la valoració que en fan els socis de la XEASPV, que la veuen com una ferramenta important, a l’hora de «poder desenvolupar una activitat econòmica d’acord amb els nostres principis»
Reptes immediats
Els autors de l’estudi fixen la mirada a Catalunya, on la Xarxa d’Economia Solidària (XES) agrupa més de 300 cooperatives de tot tipus de sectors, organitzades tant per estructures locals com per comissions sectorials per tal de promoure l’extensió d’un mercat social i la intercooperació.
Per arribar ací, les cooperatives asseguren que cal millorar el «coneixement de la ciutadania de l’oferta» que plantegen, així com enfortir i fer més grans les empreses i el conjunt de l’ecosistema de l’economia social. També consideren que cal més «suport institucional» i un «entorn legislatiu més favorable», a més de qüestions més concretes com l’accés a finançament i crear espais d’intercooperació.
Per arribar ací, sempre segons els resultats de l’informe caldria transforma la XEASPV, en un estructura més professionalitzada, amb capacitat per a oferir serveis –per exemple financers- als socis i fer de lobby davant les administracions per defensar els interessos i punts de vista de l’economia social.
Amb tot, els socis de la XEASPV no obliden la «imprescindible» vinculació amb els moviments socials, «situant-se entre en un punt intermedi entre la interlocució amb l’administració pública, i l’acompanyament de processos de canvi protagonitzats pels moviments socials». «Cal que l’Economia Social i Solidària es replantege el seu lloc a la societat valenciana per tractar de ser una agent amb vertader poder transformador», conclouen els autors de l’estudi.
Article publicat per Joan Canela al Diari La Veu.