Les elits nacionals i internacionals han apostat pel model del creixement econòmic il·limitat i l’acumulació de riquesa per part d’unes poques mans. La regla general ha sigut l’extracció massiva de recursos sense tindre en compte els límits biofísics del planeta ni les condicions de vida de les persones. En l’àmbit relacional, els processos neocolonials i l’economia de lliure mercat se sustenten, per una banda, en l’individualisme voraç i la màxima competitivitat pels pocs recursos existents i, per altra banda, en la manca de justícia social materialitzada en relacions injustes com les desigualtats de gènere, de classe o racials que al seu torn provoquen odi i estigmatització cap als col·lectius més vulnerables.

Encara que hem crescut influenciades per aquestes dinàmiques i condicions, per sort des de sempre hi ha hagut persones i col·lectius que han qüestionat aquesta realitat i han cercat altres possibilitats de viure, bé aprenent d’altres cultures, d’altres temps o simplement amb la seua creativitat. Actualment, al País Valencià trobem un fum d’experiències i de propostes per a relacionar-nos d’altra manera amb el territori, amb la resta de persones i amb la resta d’éssers vius amb els quals compartim el planeta. Pensem, per exemple, en els pobles i comarques informades i organitzades contra els macroprojectes energètics que amenacen el seu territori; en la gent del món de l’educació, l’art i la cultura amb un vessant crític i interpel·lador; en els col·lectius de producció i consum d’aliments agroecològics que valoren el treball de les persones llauradores; en les xarxes de suport mutu que trobem en molts dels nostres barris o en les iniciatives que, amb la pràctica, construeixen una veritable economia: una que sostinga la vida i possibilite vides plenes i veritablement lliures.