La mobilització juvenil al País Valencià. Una guia per entendre l’activisme jove i potenciar-lo

Existeix controvèrsia sobre la mobilització de les persones jóvens. Algunes veus les qualifiquen d’individualistes i consumistes. Nihilistes i egoistes. Massa enganxades a les xarxes virtuals. Però també existeixen nombrosos exemples recents d’organització i solidaritat liderada per gent jove. Els grups d’ajuda voluntària després de les inundacions de la DANA són un exemple perfecte.

Quina és la realitat de l’activisme juvenil en el nostre territori?, que temàtiques els mouen?, les seues maneres d’implicar-se i organitzar-se són molt diferents de les de generacions anteriors?, com es pot fomentar la mobilització de les persones jóvens i millorar la seua articulació en el teixit associatiu general?

Per a contestar a estes i moltes altres qüestions, XEAS PV, la Càtedra de Cooperació i Desenvolupament de la UV, hem estat dos anys investigant la qüestió, i ara, amb esta guia, presentem els principals resultats:

CONSULTA LA GUIA

Les respostes, com esperàvem, no són unidireccionals. Ens hem trobat que poca proporció de persones jóvens s’impliquen en causes socials i polítiques. També que la seua mobilització, quan es dona, pren formes majoritàriament individualistes i de compromís baix. Però, podem dir una cosa diferent d’altres franges d’edat?

Esta desmobilització no prové del conformisme. La majoria de les persones jóvens opinen que la nostra societat necessita transformacions profundes. Simplement, no troben la motivació o la manera d’involucrar-se en un projecte de canvi. Siga per comoditat, perquè han assumit una visió individualista de la vida, per falta de temps, per por de l’assenyalament i la repressió, perquè no troben formes d’activisme on se senten identificades, o perquè estan desesperançades i creuen que no es pot canviar res. Sovint, es donarà una combinació d’estos factors.

No obstant això, encara que eren menys freqüents que la inacció, sí que trobàvem variades experiències de mobilització social i política. Véiem una joventut per a la qual sí que són molt importants temes com el feminisme, l’ecologisme, la defensa del dret a l’habitatge i el manteniment d’uns serveis públics de qualitat.

Una joventut que està trobant les seues pròpies dinàmiques i estructures, més acurades i adaptades a la realitat de cada persona. Formes que, en bastants sentits, s’ajusten millor als temps que corren, i poden ser exemple per a organitzacions de més llarg recorregut, potser una mica anquilosades.

Una joventut que entén el potencial de l’organització a petita escala contra reptes concrets i pròxims, però que aspira a aconseguir coordinacions funcionals, també intergeneracionalment, que puguen derivar en fronts de masses amb capacitat de transformar el sistema. Un sistema, que, com hem dit, generalment no els agrada, no els permet una vida plena, ni els dona horitzons futurs esperançadors.

Scroll to Top

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca