Del 16 al 18 de març s’ha celebrat a Barcelona el VIII Congrés d’Economia Feminista, i REAS-PV, per veu de Teresa de la Fuente, hem participat com a part de la Comissió de feminismes de REAS Red de Redes. Amb una comunicació anomenada “La necessària incorporació de la perspectiva feminista en l’Economia Solidària davant la urgència dels reptes ecosocials” hem compartit l’experiència de aquesta Comissió de Feminismes en la revisió de la Carta de Principis de l’Economia Solidària.
Us recomanem llegir la notícia El congreso de Barcelona visibiliza la economía feminista y solidaria de “El portal de l’economia solidaria”.
A més a més, la companya Marta Maicas va participar explicant el procés de revisió feminista que va portar endavant amb la nostra entitat. Per finalizar, també volem destacar la participació en la trobada postcongrés sobre economies feministes i finances ètiques. Sens dubte, han sigut espais molt enriquidors dels quals ens portem molts aprenentatges per al nostre dia a dia. Pròximament, les organitzadores del Congrés faran públiques tant les plenàries com moltes de les sessions paral·leles en el seu canal de YouTube.
A continuació publiquem una reflexió de la nostra companya Tere de la Fuente al voltant del Congrés.
Cap a una economia feminista no blanca
El passat 16 de març s’iniciava la 8a edició del Congrés estatal d’Economia Feminista a Barcelona. Enguany, era la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) l’encarregada d’acollir el Congrés i es va proposar la visió més digital de l’economia feminista.
Després de la benvinguda institucional, amb una Ada Colau compromesa amb l’economia feminista, va tindre lloc la plenària inaugural. Vam escotar les veus de Flora Partenio, activista feminista argentina i integrant de la Xarxa de Feministes del Sud Global DAWN; Tiziana Terranova, experta en l’impacte de la tecnologia en la societat i professora de la Universitat de Nàpols; Rafaela Pimentel, portaveu del col·lectiu de treballadores de la llar i de cures “Territorio Doméstico”; i l’antropòloga, professora i activista ecofeminista Yayo Herrero.
Va ser aquesta última la que ens va advertir d’un dels grans perills actuals que afronta l’economia feminista: que el sosteniment de la vida del planeta no deixe arrere el sosteniment de la vida de totes les persones en conjunt. I prompte van arribar comentaris i reflexions que, en la meua humil opinió, van marcar un dels principals leitmotivs del Congrés: són els cossos migrants i racialitzats els que sostenen les vides blanques, les seues cures, les seues llars, els seus animals i les seues plantes, l’agricultura, les macrogranges. Quan parlem de la sostenibilitat de la vida, a quines vides ens referim? I, qui sosté la vida d’aqueixos cossos migrats i racialitzats?
Després d’aquesta sacsejada a la blanquitud de l’economia feminista, es van succeir nombrosos panells i tallers sobre diversos temes d’actualitat: perspectives feministes interseccionals del treball de plataforma; des/ocupació, precarietat i discriminació laboral; dones rurals, seguretat alimentària i desenvolupament sostenible; transformacions organitzacionals des dels feminismes; per una economia social i solidària feminista; comunitats de cures; crítiques i aportacions des dels feminismes a l’economia digital feminista; mirada crítica als fons europeus i alternatives per a la transició ecofeminista; polítiques de maternitat, paternitat i primera infància; pressupostos i polítiques públiques amb perspectiva de gènere; cures i treball no remunerat; epistemologies i metodologies feministes per a una economia feminista; respostes (eco)feministes a la crisi; bretxa salarial i digital de gènere; crítiques a la interseccionalitat; l’experiència col·lectiva de l’Escola d’Economia Feminista i Solidària, entre moltíssims altres. En els panells vam anar aprenent de les experiències que ens compartien les companyes, i en els tallers vam poder reflexionar i pensar juntes enfocaments i propostes.
Però, el dissabte de nou, en l’assemblea final de tancament del Congrés, les companyes treballadores de la llar i de cures van reiterar el seu malestar sobre la falta de centralitat i, potser d’importància, que havia tingut la situació laboral i emocional que viu aquest col·lectiu, en el transcurs del Congrés. Van evidenciar la relació colonial, racista, precària, violenta i vexatòria que encara experimenten la majoria d’elles i ens van demanar solidaritat feminista envers les seues lluites. És per això, que no podem continuar pensant en un subjecte universal de l’economia feminista, això és, els cossos blancs, sinó que hem d’iniciar un procés de descolonitzar la nostra mirada, els nostres enfocaments i les nostres pràctiques per a poder realment caminar, com ens demanden les nostres companyes migrades i/o racialitzades, cap a una economia feminista no-blanca, no-eurocèntrica, una economia feminista que pose en el centre la sostenibilitat de la vida de totes les persones (com apuntava Yayo Herrero a l’inici d’aquest Congrés) i, per descomptat, la sostenibilitat del planeta.
Teresa de la Fuente.